Conclusions

Al llarg d’aquest semestre hem discutit sobre diferents aspectes que envoltaven les noves tecnologies. Un d’ells, la desigualtat social, econòmica,... Aquests alumnes pertanyen a un nivell socioeconòmic mitjà, un percentatge molt baix d’alumnat no compta amb la possibilitat de tenir un ordinador, connexió a Internet, impressora,... a casa seva, la resta del grup podia compensar-li, o la possibilitat d’utilitzar els mitjans del centre. Tan mateix, si considerem que les noves tecnologies han d’estar presents de forma continuada en els processos d’aprenentatge i formació dels nostres alumnes, per motius molt diversos que hem anat tractant al llarg d’aquest semestre, no podem oblidar la gran responsabilitat que l’escola té, especialment , en aquells contextos escolars més desafavorits, on hi podem trobar grans percentatges d’alumnat que no tenen la possibilitat d’accedir a casa seva, ni comptar amb una família que li pugui oferir diferents maneres d’aprendre. Són aquests alumnes qui més necessiten que l’escola els ajudi a formar-se per una societat en canvis socials, tecnològics, científics, continus.
Durant la realització d’aquest projecte he gaudit molt, tot i que estic acostumada a viure propostes d’aquestes característiques, suposo que aquesta tenia un objectiu diferent. De totes maneres, he trobat a faltar l’ intercanvi amb els companys d’aula, suposo que per la manca de temps, aquestes dates no són bones companyies per dedicar temps a una activitat que es fa amb il·lusió. També imagino que m’he acostumar a funcionar amb ells, però en aquesta ocasió han estat els meus companys de projecte amb qui més hem compartit tots els obstacles i satisfaccions.
He de dir que a mi m’ha costat fer canvis conceptuals en algun moment del semestre, però que ara, miro enrere, i déu n’hi do, com canvien les perspectives i visions respecte a l’educació i les noves tecnologies, a l’ús de les tecnologies i a la funció d’aquestes,....
He dedicat molt de temps a aquesta assignatura, crec que molt més del que es considera segons els crèdits, m’ha suposat una estada de nervis increïble, cosa que encara no he superat del tot, inseguretat, por al fracàs,...però mai m’he sentit sola.

No sé si és aquest el lloc, però, Manel, gràcies i et felicito!